Sobre el racisme a Catalunya

En època de crisi econòmica és fàcil i pràcticament automàtic que les alarmes socials siguin més sensibles a saltar i més encara quan en època de bonança econòmica qui havia d’actuar no ha actuat. M’explico. Les últimes imatges i notícies que a Catalunya es veuen giren al voltant de la immigració. I no és fortuït. És any electoral. Tan el govern espanyol com el govern català han tingut molt temps per abordar el fenomen de la immigració però no l’han sabut gestionar. Ara que la crisi econòmica amenaça amb quedar-se a casa nostra durant un temps volen desviar l’atenció del ciutadà i activar l’eix esquerra-dreta pensant que CiU adoptarà una posició semblant a la de Suïssa i despertar així la por en l’electorat. Ja ho van fer amb les europees però no els va anar gaire bé.

La gent demana solucions, i aquestes han estat escasses. Durant aquests anys s’ha llençat un missatge als immigrants des de l’Estat: ‘’viviu quatre anys en la clandestinitat i després us donarem la nacionalitat’’. El cas de Salt és un extrem, però és un cas de vertader. Els ajuntaments han d’assumir els costos socials i econòmics d’aquesta ‘’deixadesa’’ i mentrestant l’Administració central no aplica la llei d’Estrangeria provocant que finalment esclati el conflicte. És que de sobte els veïns de Salt són racistes? Segurament, no. Segurament es tracta de ciutadans enfadats. Veïns que expressen el seu rebuig a l’oblit de l’Administració i a aquells que diuen que els representen. Hem d’aprendre a diferenciar entre aquells que expressen les seves idees lliurament, encara que allò que diuen sigui políticament incorrecte i els delinqüents ideològics. O és que podem posar en un mateix sac als veïns de Salt amb els membres del KKK?

Si avui a Catalunya tenim immigrants és perquè els hem necessitat. No vénen atrets pel sol i la platja, sinó perquè va haver una llarga temporada que semblava infinita que al nostre país teníem llocs de feina per donar i vendre. Ara, no els podem fer fora perquè ens fan nosa. Els hem d’integrar, ensenyar la nostra cultura i aprendre de la seva. Mantenir-los fora de les bosses de pobresa i preparar-los pel futur, perquè en el futur els tornarem a necessitar i encara en demanarem més.
Anem amb cautela amb llençar missatges racistes, que de moment no són els de Salt, perquè si aquells que han de donar solucions no ho fa ràpid, els veïns de Salt i els ciutadans de Catalunya acabaran agafant-se al vertaders racistes i aleshores sí que tindrem un problema.