L'esperança en el futur, avui present

Sovint, la societat catalana i especialment els mitjans de comunicació llencen missatges força negatius sobre els joves; que si som uns llibertins, que si no coneixem la cultura de l’esforç, que si bevem, que si...som la pitjor generació. Cert és que cap generació jove mai ha estat ben vista a ulls de les generacions més adultes. Segur que algun hippie dels 60 en arribar a casa tenia un pare que treballava modestament a la banca i s’esbroncaven per les pintes que el seu fill duia. La societat avança i això fa que aquells que en edat d’aprendre ho feien sobre paper ara no entenguin que els seus fills en arribar a casa es connectin ràpidament al facebook o al messenger per continuar parlant amb els amics de l’escola.

He de reconèixer que moltes vegades he criticat obertament que els joves catalans no estem (genèricament parlant) preparats si ens comparem amb els anglesos, americans, alemanys, holandesos, suecs, etc. Però també he de dir que el fet que la societat d’avui no confiï del tot en nosaltres, els joves, m’ha acabat creant aquesta opinió. La sorpresa la vaig tenir aquest diumenge passat. La Vanguardia publicava un article sobre una jove estudiant catalana (Maria de Soria) que ha aconseguit el millor expedient de la primera promoció de Catalunya en Aeronàutica. La Maria afirmava que ‘els estudiants espanyols estem tan preparats com els de qualsevol altre part del món’. La prova està en que aquesta estudiant ha aconseguit una beca per marxar a fer un màster al MIT (Massachussets Institute of Technology). I no és la primera.
Si els joves som el futur del país, no podem permetre que gent com la Maria marxi i no torni. Hem de confiar amb gent com la Maria! Imagineu-vos el negoci: Catalunya i Espanya inverteixen en l’educació i formació d’aquesta estudiant, marxa al MIT i es queda allà. Els EE.UU no haurà invertit ni un sol euro en la formació de la Maria i es quedarà una estudiant amb gran potencial en un sector clau per Catalunya. És bo que els joves marxem fora i compartim experiències i coneixement, però és necessari que Catalunya ofereixi oportunitats úniques a aquests estudiants d’elit perquè tornin i en capti d’estrangers.

Per aquells que sentim Catalunya nacionalment, Catalunya serà només escoltada si és rica, si es converteix en un país punter en la nova economia. Construir la nació únicament sobre símbols i sentiments no ens donarà de menjar. Sóc un ferm defensor de la nació catalana i de la seva llibertat però crec que hem de dedicar els mateixos esforços a construir la Catalunya nacional que en construir el país del futur.