Una generació oblidada per un perdó que no arriba, però que encara no és tard!

Quan els catalans escoltem la paraula Australia poques són les paraules o imatges que ens vénen el cap –i sinó fixeu-vos en si escoltéssim ‘França’; a què no saben dir qui és el Sarkozy o la Merkel d’aquest país tant llunyà? Jo tampoc!

Però avui Australia és notícia al món. O almenys ho és a mode de curiositat. El primer ministre del país ha demanat perdó a tots aquells nens i nenes britànics pobres que van ser enviats a aquell país enganyats sota la promesa d’una vida millor i que finalment van servir de mà d’obra barata (i blanca). Van ser víctimes d’abusos físics i psicològics, però també sexuals.

Aquesta vergonya nacional australiana avui trobava la calma del perdó d’un primer ministre i un país que miren el futur amb més força que mai ja què no obliden el seu passat.

La meva queixa passa precisament per l’oblit que les institucions espanyoles tenen envers les víctimes del franquisme i la guerra civil espanyola (de tots bàndols). No és possible que un país que es considera democràtic faci gala contínua de la transició però no hagi demanat perdó. Perdó al poble. El Rei, el Parlament i el Govern de l’Estat haurien de demanar perdó a tots aquells i aquelles que van patir la guerra i la dictadura. O és que aquestes víctimes no tenen dret a l’honor? A Espanya moltes vegades només es recorda les víctimes d’ETA (a les que recolzaré sempre) però aquest record té d’amagat una intenció d’utilitzar el conflicte políticament. El temps no és etern per què aquella generació tampoc ho és. Els meus avis i avies ja han mort i no se’ls ha demanat perdó per no haver viscut el que jo si que he tingut l’oportunitat de viure.

La llei de memòria històrica és un pas endavant important però insuficient perquè el perdó de les institucions no està contemplat. El PSOE ho va intentar però finalment no va tenir la valentia de fer-ho (per la por de ser acusat d’antiespanyolista). El PP actual sempre apel•la a mirar el futur i deixar el passat tranquil -després són els mateixos que demanen que es condemnin règims com el Cubà o el Libi. Amb quina legitimitat ho demanen si el PP mai ha condemnat la dictadura oficialment?

Sóc universitari i a l’escola mai m’han ensenyat que va fer realment la dictadura ni el retràs democràtic, social i econòmic que aquesta va suposar. Mai em van fer reflexionar sobre el cas ni em van ensenyar el suficient per poder condemnar-ho (reflexió a l'escola catalana i espanyola! potser estic demanant massa) Aquesta situació ha d’acabar, és el dret a conèixer i pensar el que està en joc però també el futur; la història s’estudia per no repetir els errors del passat.