El perill de la ignorància

El dilluns 12 d'Octubre de 2009, el diari La Vanguardia va publicar a LA CONTRA una entrevista a la ex mistra d'Educació espanyola, Mercedes Cabrera.

Com a ministra d'Educació no va deixar de ser mediàticament controvertida pel seu intent de canviar aspectes del sistema educatiu espanyol que tant contestat està essent pels informes de l'OCDE. Dic mediàticament, per què ningú li va donar la oportunitat d'explicar-se a la opinió pública i en canvi, els ciutadans la valoràvem com una dels pitjors ministres del gabinet. Entre aquests crítics estava jo. No vaig molestar-me en mirar quines eren les seves propostes de millora i em vaig conformar en escotar i llegir allò que els mitjans de comunicació
(re)transmitien. No hi havia debat polítc, segurament per què aquest país mai s'ha plantejat aquest debat, causa que explica per què ara Espanya no surt de la crisi com si ho estan fent els seus col·legues eurpoeus. Es tractava d'una inquisició oquestrada per aquells que no volen que el model educatiu canviï, per què preparar els joves pel futur significa dotar-los d'una arma molt potent: la llibertat de pensament i la raó. Si així fós, aleshores, la gent seria més contestaria, no tant conformista (o passiva, del fet de passar de tot) i les èlits haurien de rendir comptes i gent com Ricardo Costa no ho tindrien tant fàcil.

Doncs bé, he de confessar, que un cop llegida l'entrevista feta per Víctor-M. Amela, a qui felicito enèrgicament pel seu treball a LV, vaig entendre el perill d'ignorar. Un dels temes que més em preocupa del nostre país és l'Educació, ja què es tracta del futur de les societats. Tant sols aquells països que inverteixin temps, esforç i diners (no tot són diners) de forma eficient, els espera un gran futur de progrés econòmic.

Mercedes Cabrera expressava el seu desig d'aribar a un sistema educatiu on es tranmeti la importància d'estudiar i dotat d'una certa flexibilitat que així ho permeti. L'objectiu últim és frenar el fracàs escolar (que no amagar-lo). Mireu sinó les universitats anglosaxones: són les úniques en ocupar el top-10 d'universitats del món i no us podeu arribar a imaginar lo flexibles que són. Els estudiants tenen al seu abast múltiples opcions per cursar els seus estudis superiors. Crec que en el nostre país tenim por a la flexibilitat; ens pensem que és sinònim d'inseguretat i estem molt equivocats. El mateix passa amb el mercat laboral. Però d'aquesta mentalitat ja en parlaré en un altre moment.

Espero que el Conseller Maragall i el Ministre Gabilondo hagin llegit LA CONTRA de la ex ministra a fons. Molt em temo, que haurà quedat a sobre de les seves taules entre informes inútils sobre articulistes del país. Quina vergonya de futur ens espera!

Perdó, Sra. Cabrera