Hi havia una vegada un petit empereur enganxat a un nas prominent i no gaire simpàtic. El seu poder era molt i molt gran ja què regnava en un dels grans regnes que es coneixien aleshores. Els seus vessalls parlaven un pèl extrany, així com una mica estirats amb la mirada sempre per damunt de l'hombro i com si els fes mal el coll.
El petit empereur no era molt maco i allà on anava la gent s'amagava darrere les portes o intentava passar de llarg com si la seva corona fos invisible. És per això, que un bon dia, el speaker de la ciutat més important del regne va anunciar el casament de l'home lleig amb la filla d'un dels reis veïns. Ella era preciosa. La seva bellesa era coneguda arreu del regne i els vessalls ja no li giraven l'esquena, però no olvidaven.
El petit empereur i la seva bella esposa tenien varios fills. Aquests havien après els costums de la cort. Bé, un d'ells no. No era bon tirador d'arc però això no suposava un mal de cap per a la família; tan sols havia de contonejar-se i fer-se valer com el més charming dels prínceps d'arreu del món.
Un dia, l'speaker de la ciutat més important del món va anunciar un concurs de tir amb arc. El premi era molt atractiu: la corona més important del regne després de la del seu pare. Tots sabien que era impossible que guanyés el charming dels charmings doncs hi havia un centenar més de concursants disposats a fer-se valer. Aquesta sensació no s'escapava de l'atenció del petit empereur i va decidir que faria trampes, ecanra que els seus vessalls no ho acceptarien. Va manar els guàrdies que custodiaven el premi que trenquéssin les fletxes dels adversaris. Al final, i com era d'esperar, va guanyar el fill. Ara, el Senyor Fill De.
Des d'aleshores, en aquell regne cap dels vessalls va ser feliç ni es van menjar perdius.
Relfexió: Com la República no és la resposta a aquells que no creiem en la Monarquia és el fàcil argument que monàrquics o joan carlistes espanyols estaran ara desenfundant un cop es va saber Jean Sarkozy, fill de Nicolas Sarkozy, serà el proper president de la Defense.
És increïble veure com, en una sola decisió, le petit empereur pot fer tant de mal a l'esperit que va fundar la República com a forma d'estat a França. Està clar que si Nicolas Sarkozy, del que no tot és dolent, pronuncia d'ara endavant el famós Liberté, Égalité, Fraternité, pel què fa al segon valor, ningú se'l creurà.
Ara Telma Ortiz podrà dir: mireu a França. A la gran República també passa el mateix!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada