Orgull culé!

L’últim partit del Barça no va ser només una demostració de bon futbol sinó que també d’una afició exemplar. Al llarg de la segona part, Pep Guardiola, entrenador del FC Barcelona, va fer alguns canvis per a que els seus titulars descansessin aprofitant que el Saragossa perdia per una diferència de cinc gols.

L’ambient al Camp Nou era sa, divertit i emocionant. El Barça del diumenge recordava l’equip que va permetre a centenars de milers de barcelonistes cantar el ‘Copa, Lliga i Champions’ de la temporada passada.

Però com sempre, una desena d’energúmens van decidir espontàniament fer un exercici de pobresa i poca humilitat tot cantant ‘A segunda, olé, a segunda’. La meva por en escoltar aquests càntics va ser que el bon futbol quedés en un segon pla a la premsa si tot el Camp s’hagués sumat a aquesta orquestra desafortunada. Però no. No em vaig poder sentir més orgullós de ser culé. L’afició va respondre ràpid i amb contundència. Quatre xiulets i els vailets van callar!

Em pregunto si aquesta afició que no va permetre que tal càntic ressonés a l’estadi blaugrana, podria ser un exemple a seguir en altres situacions tals com: les xiulades en l’ofrena floral al monument de Casanovas l’11 de Setembre o d’altres més sonades com la xiulada a la cantant israeliana Noa convidada pel Govern de Catalunya enguany per celebrar la Diada de Catalunya.

M'imagino que els SNOBS estan acostumats a sumar-se a aquest tipus d'iniciativa(es) Al final, acaben fent el rídicul.

Felicitats Culés!