Adéu 2009. Hola 2010

Estic convençut que l’any 2009 serà recordat per tots amb una barreja de sentiments; ganes d’oblidar-lo per la greu crisi econòmica que cada dia se’n duu per davant més negocis familiars però també, com l’any de l’esperança i el canvi, les dues idees més repetides en els discursos d’Obama. Sense dubte, Obama ha canviat la manera de fer a l’escenari internacional. La política bel•ligerant i unilateral dels neocon ha quedat aparcada per unes relacions exteriors més disteses dels EUA amb la resta d’actors internacionals. La Xina, la Índia i el Brasil són els tres països amb més projecció exterior i han demostrat, en la última cimera contra el canvi climàtic, un dels reptes de la humanitat en aquesta nova dècada, que tenen molt a dir i que volen dir molt. El terrorisme global s’erigia ràpidament amb l’espectacular caiguda dels dos gratacels de la zona 0 de Manhattan, com el problema més important pels nord-americans; ara, les armes de destrucció massiva sembla ser que no estaven a l’Iraq, sinó que venien empaquetades com a subprime. La pitjor crisi econòmica després del crack 1929 i la posterior depressió dels anys 30 es pot tornar a repetir.

A Espanya i Catalunya, 2009 no serà recordat precisament pel paper dels joves però cal que no oblidem el nostre rol, les nostres inquietuds, els nostres projectes, els nostres somnis. No podem permetre que la societat no ens deixi somiar. Som una generació de joves que hem viscut el millor període econòmic de la història catalana i espanyola. Hem nascut en llibertat i no hem hagut de lluitar per aconseguir-la i a canvi se’ns acusa contínuament de ser uns llibertins. No ho tenim fàcil! Fa poc, vaig assistir a un acte de graduació de la meva universitat on un estudiant convidat (que s’havia graduat l’any 2000) va dir-nos als assistents: ‘’penseu en positiu, pitjor no podeu estar’’. A l’escola se’ns va prometre que si estudiàvem a la universitat una llicenciatura, després un màster i un postgrau o doctorat tindríem un futur prometador. Nosaltres ja ho fem fet. Som la generació més preparada de la història de Catalunya i Espanya. Ara us toca a la resta, empresaris, sindicats, Administració posar-vos a fer feina per canviar el model productiu i crear un teixit d’empreses que creïn llocs de treball qualificats. Universitat i Empresa han d’estar més units que mai. L’any 2009, és l’any en què el govern ZP ha decidit aprovar uns pressupostos (amb el suport de PNV i CC) que rebaixen la partida a Investigació i Ciència. I el PP no diu res! Anem malament.

La nova economia del coneixement i especialment els sectors de l’energia verda són claus per entendre els anys vinents i enguany. Copenhaguen serà recordada com la cita en la que les esperances de molts van defallir. Tot i així, no podem perdre l’esperança perquè Copenhaguen també és símbol de la inclusió dels EUA i la Xina (els dos països més contaminants) en la lluita contra el canvi climàtic. Queda molt per fer, però també s’ha fet molt.

L’era de la hiperconnexió. A Espanya, per exemple, hi ha més mòbils que persones. Algú es podia arribar a imaginar fa deu anys que les cabines de telèfon acabarien esdevenint un mobiliari urbà, quasi pesa de museu?. La revolució 2.0 està posant entredit moltes de les relacions socials que fins ara gaudíem les persones. Un polític que no tingui un perfil de Facebook o Twitter, no existeix. Així com la televisió en política va néixer amb JFK; la internet i les xarxes socials ho han fet amb BO (Barack Obama).

La historia no té predilecció pels números rodons. La dècada dels 80, marcada per l’onada neoliberal es va iniciar l’any 1979 amb l’arribada de Tatcher a Downing Street. La dècada dels 90 va donar el seu tret de sortida l’any 1989 amb la caiguda del mur de Berlin i el segle XXI s’inicià amb els atemptats terroristes contra les torres bessones. La nova dècada que ara està a punt d’entrar tampoc ha tingut sort; L’any 2009 serà recordat com aquell en el què un home desconegut fins ara en la política nord-americana es converteix en el primer president dels Estats Units d’Amèrica d’origen afroamericà. Amb ell, els propers anys serem testimonis del creixement i consolidació de nous pols de poder que reivindiquen el seu paper al marge de les institucions ‘velles’ de Nacions Unides que reflexen el mapa de la fi de la segona guerra mundial. Tenen el Brasil, la Índia, Sudàfrica un seient permanent i dret de vet al Consell de Seguretat?

Esperança. Canvi. Una nova dècada amb noves illusions. Estiguem atents; qui no estigui atent, perdrà la seva oportunitat.

Adéu 2009. Hola 2010.